martes, 28 de abril de 2009
domingo, 12 de octubre de 2008
martes, 30 de septiembre de 2008
RAID TXACAL EXTREM 4º COPA CATALANA
.JPG)
TXACAL EXTREM - 27 i 28 SetembreEl Raid de les mil aventures...
Divendres a la tarda, la Betania, l'Ester i la Natàlia , marxem cap la Vall d'Aran, el raid d'aquest cap de setmana comença a Vielha i acaba a Almenar....per tant...ja ens ensumen, l'animalada de km...que haurem de fer....gluppsss!!!
Arribem al poliesportiu i ens donen tot el material, mapes, breafing i etc..., ens posem a fer feina, marcar mapes i rifar-nos els trams....
Dissabte hi ha un desnivell de quasi 5000 m, i 100 i pico llargs de km...., diumenge....uns 1700 m i ja no se quants.. km...entre peu, bici i kayac....mama mia!!!
L'endemà ens aixequem a les 5 del matí (és el que comporta també els Raids de Copa Catalana..no dormir gaire)...., a les 6 del matí comença el raid, l'Ester i Betania, començaran amb un tram de bici curt però dret, i un trekking bastant durillo,...després s'incorporarà la Natàlia, que mentres està fent d 'assistència.
És negre nit, i comença l'aventura...
Les noies arriben prou bé de la bici i deseguida marxen a córrer, la Natàlia marxa a l'altre control a esperar a les noies per quan arribin del trekking..., passa el temps tothom ha marxat ja...., l'Ester i la Betania, per fi arriben i expliquen que ha estat un trekking duríssim, dret , amb molt desnivell i sobretot molt fred i boira....
Marxem totes directament a fer els patins...
L'Ester i la Natàlia es calcen els patins i fan els 3,5 km, sense problemes, quan acaben la prova, la Natàlia i Betania, marxen correns a fer el següent trekking, anem prou bé, caminem despressa a les pujades i correm als plans i baixades, arribem amb un bon temps al control següent....
L'Ester i Natàlia, es preparen per fer el segon tram, kayac + ràpel de 190 m + escalada. ...., abans de començar, ja ens comenten que el Noguera Ribagorçana, va curt d'aigua...hi han uns ràpids i remolins...de por...i.que tots els equips que han passat hi han bolcat....
Bé, fem oïdes sordes, com si no haguéssim sentit res.., i ens anem a buscar el kayac...., baixem el kayac al riu...., el kayac pesa 1000 tonelades.., necessitem varies parades de descans, per que no podem amb la bestia...., finalment ens enfilem al kayac i comencem a remar...amb l'estil més professional que podem..
Buaaaaaaaaaa!!! El riu sembla els ràpids del Zambezze.....déu n'hi do!!.. fem la primera mig bolcada, suquem a l'aigua fins al genolls, fem la segona sucada i cap amunt altre cop, al tercer!! anem directes de cap a un roc gegant...el passem per sobre i bolquem del tot... l'Ester es llença com una lleona agafar el rem que s'escapa,.. mentre jo agafo el kayac amb una ma i el rem amb l'altre, però veig a l'Ester que se la emporta l'aigua (tinc que deixar algo) ella xoca amb una pedra i es deixa el genoll allà....., jo deixo anar el rem i vaig a buscar-la però ella ja ha aconseguit sortir de l'aigua i després m'ajuda a mi que amb kayac i tot, l'aigua se m'emporta, ....tot i així estem a l'altre vorera del riu...
I ara que fem!!!! Tenim barca, però no rems....l'Ester, te una bona topada al genoll..., truquem a l'organització..per que localitzi a la Betania i pugui substituir l'Ester...però la Betania, ja ha marxat al següent control...., l'organització ens porta dos rems...però sense substituta decidim no seguir.....
Remuntem el riu per la sorra amb el kayac...per poder creuar a l'altre vorera per un lloc sense ràpids, ens disposem a creuar el riu, l'aigua ens arriba per la cintura, la corrent se'ns en porta amb força, el kayac es un mort.... i arribem a l'altre vorera...
Després de socórrer el genoll de l'Ester...i veure el ràpel que ens hem perdut, fem mans i mànigues i la Betania i Natàlia anem per l'altre prova al següent trekking...., tot i que sembla fàcil, l'inici se'ns travessa i no veiem per on hi ha el camí de pujada, finalment decidim anar muntanya a través...la Betania, per sort desde lluny veu la balisa al coll i anem cap allà..
mentre ens agafa la nit i treiem els frontals,....arribem a la carretera per creuar a l'altre vall i en Jordi (organització) que sap que portem un llumet de res...ens deixa un Silva (l'organització te por que ens perdem amb el miniPeltz...)...ens posem el Silva al cap i de sobte es fa de dia....,
ara bé, no teniem prou aigua, que ara toca tornar a mullar-se altre cop per creuar el riu, ale a sucar les bambes !!.seguim caminant amb els peus xops, tot va bé....el camí es fàcil...fins que arribem a una cruïlla que no surt al mapa...mmmm, i a més una carretera que tampoc surt...és impossible, estem segures que anem bé..., però la nit es fosca i decidim seguir l'indicatiu de la carretera al poble tot i que sabem que ens deixem una balisa, però a aquestes hores, ja se sap...
la carretera deixa de tenir indicatius..., ni dreta ni esquerra (típic d'aquest país, que els hi encanta estalviar en rètols indicatius..)...i ara no sabem quina direcció agafar...traiem la brúixola, prenem la direcció correcta...., per fi arribem a la benzinera abans del poble, on ens trobem amb un altre equip...i anem cap el poliesportiu...l'Ester, està preocupada i amb raó...vaja tram!!!!
Sopem....i ens anem a dormir..a la 1 de la matinada,..només podem robar a la nit 4 hores de son, per que a les 5 ens tornem a aixecar...
són les 6 del matí altre cop i l'Ester i Natàlia tornem a estar a sobre de la bici...anem per camí bo fins al Congost de Montrebei...., el peloton ens deixa enrere (típic) i de sobte ens adonem que portem molt poca llum a la bici....(hem de fer quelcom al respecte, hem d'invertir...)...
Arribem al control, i l'Ester decideix que el següent tram no pot amb el genoll tocat, segueix la Natàlia amb la Betania,....esmorzem una mica més i palante!!
Comencem el tram, és de nit i el camí es fàcil, un GR..., tot i així desprès d'una bona estona, el mapa comença a no assemblar-se en res amb la realitat...però seguim per el GR, això ho tenim clar...., a sota del Congost..hi ha la boira baixa i a dalt, comença a fer-se de dia...és preciós....
De sobte veiem un rètol que indica Corçà a 30 minuts.....no pot ser...no sabem com, però...ens hem passat el kayac....
Seguim caminant cap al pantà, pensant que trobaríem a l'Ester amb la furgo i les bicis preparades...
Però no!!! Ens trobem als del kayac esperant-nos....no entenem res de res...
Està clar!!! Amb les presses del canvi al matí ens hem equivocat de mapa i hem fet el trekking amb el mapa del tram de bici...., tot i així, era fàcil i hem arribat a lloc...coses del directe !!!! jeje...
Agafem altre cop el kayac....(és el mateix mort del dia abans) a la part de ciment el carreguem....per no fer forats i ofegar-nos a l'aigua,... a la part de sorra, el llencem cara avall.......
Ens hi pugem i a remar.....
Tot va bé....viento en popa a toda vela, ens anem coordinat per anar el més recte possible....., ja portem uns 4 km de kayac...quan de sobte el riu s'estreta.....tant....que fins i tot embarraquem!!!! Impossible no pot ser.., fins i tot aquí la hem liat!!
Hem de sortir d'aquí, però no entenem res..., pensem., pot ser el riu s'estreta i ara toca carregar el kayac un tram, però no pot ser, no veiem cap petjada dels altres equips, tot i així en aquests moments, el fang ja ens arriba als genolls..., fang de debò, no aigua bruta ni marron, fang d'aquell, tipus cienaga....,.quedem encallades les dues i el kayac,...
Després de molts esforços, aconseguim girar la bestia i pujar a sobre ,amb doble de pes...(nosaltres i els litres de fang), mirem bé la brúixola i ens adrecem....ara si que anem en la direcció correcta...
Després de 4 km més...arribem al pantà......per fi anem cap al final i.allà ens espera l'Ester i la organització...fins i tot el camió dels kayacs...que ens fa una botzinada de rebuda...o pot ser estar farts d'esperar-nos, bé, tant se val....
Ara ens espera la dutxa i una bona fideuà!!!
El raid ha estat dur, molt físic, parlem amb propietat "bestia"....però en un entorn preciós i un dels raids més divertits que hem fet!!!!!
.JPG)
jueves, 14 de agosto de 2008
domingo, 13 de julio de 2008
RAID RIBAGORÇANA 2ºCOPA CATALANA
Raid Ribagorçana, passat per aigua!!!
Aquí tenim ja el nostre segon Raid….a la comarca del Pallars, a la preciosa Vall de Boí, als Pirineus, i amb els seus desnivells…i com no, la tònica dels últims caps de setmana, les pluges i tempestes…
Arribem divendres nit, portem cosa, però no tant per que es un non-stop, per tant l’endemà dissabte si tot va bé marxarem cap a casa, ens instal·lem al pavelló, aquest cop es una mica més decent...
En aquest raid de Copa Catalana, s’estrenen l’Anna i la Natàlia i l’Ester torna a repetir, una mica per sorpresa, ja que l’Aida està lesionada..., però per això som 5, està clar ;-)
Al breafing ens diuen que han anul·lat els barrancs, per que no ha parat de ploure i van ben carregats d’aigua....llàstima de neoprens altre cop, i bé, pinten pluges per demà, ens mullarem i el temps ha convertit el raid en una Duathlon de muntanya, córrer, bici, córrer, i així successivament durant les 10 hores que durarà...a excepte d’una última escalada “indoor”..
Sopem, marquem els mapes, xerrem amb els altres equips, aquest cop els mapes son molt més humans, podem veure e intuir els camins...però el que es inhumà es el desnivell..., només de mirar el road-book ja se’ns posen els pels de punta, arghhhh...aprox com uns 5000 m.....
L’endemà a les 6 matí sortiran l’Anna i Ester damunt de les bicicletes i evidentment amb les llums posades,...ja que serà negre nit...
Toca diana!!! Amunt!!! Café, torrades, galetes i molta roba al damunt, fa fred i plourà...
Surt tothom amb la bici i els impermeables a sobre, la primera ascensió uns 1200 m/ 24 km, amb 5 balises, l’Aida i Natàlia esperant a les altres...la pluja apreta i apreta, calamarsada, tempesta, cada vegada pitjor....
pobres....patim molt per elles!!!! Quina remullada!!!
Comença arribar els primers equips..xops, xops.. amb símptomes d’hipotèrmia, els corredors no poden parar de tremolar de l’aigua i el fred, mentre les noies tremolen i es sequen ,l’Anna i Natàlia es preparen per sortir a córrer, un bon tram de 12 km amb 1200 m de desnivell, l’Anna ve d’un tram dur i amb fred..., la Natàlia n’és conscient i tira davant.
Trekking preciós..un bosc de fades...i un desnivell de mort!!!! Arriben a dalt prou bé, han marcat totes les balises, i ara toca córrer a mort fins avall, per cert...l’ultima balisa la posen a dalt d’un cim que ens fa grimpar, una mica per roca..mentre les cames ens fan figa!!!! un cop marcat, comencem a córrer a sac... tallant per en mig de la muntanya, sense respectar els camins per guanyar temps...
Arriben extenuades, les companyes assistents, estan amb tot a punt...surten l’Ester i Natàlia, damunt la bici, el tram sembla no gaire complicat...però triguem més del compte, una balisa se’ns resisteix...., finalment, marquem tot.. i no sense abans creuar-nos amb una vaca enorme, que dic una vaca, es un toro !!!!
Surt el pagès cridant: noies!!!! Sortiu, sortiu que el toro us empaitarà.....amb el careto ple de fang i de que passa aquí, sortim cagant llets damunt la bici...., per trobar-nos un port de muntanya de carretera..digne del tour de França,.....puffffffff, arribar a dalt...!!!
L’Aida i Anna, criden de dalt per donar ànims!!!!
Baixem en cotxe totes juntes fins al poble per fer el tram següent, ara continuen l’Anna i Natàlia, altre tram....de bici, bé, un caminet molt xulo, però més dur i llarg del que pensàvem, els 700 m...de desnivell es transformen en uns 1000 i pico segur..., passant a saco amb la bici per els bassals d’aigua que ens arriben per els genolls...de tanta pluja...
arribem al control totes plenes de fang, merda de vaca pallaresa, i ja no sabem que es ben be que....però be, altre cop a canviar-se i vinga, l’Anna i Ester a fer el tram de córrer , el cel es comença a tapar altre cop.....al pavelló patim..., molts equips es perden, es fa de nit, comença a ploure molt fort...
elles arriben, arriba tothom, però no tothom pot fer la escalada.. a les 8,30 del vespra en punt, treuen les cordes....i nosaltres calçades amb els peus de gats, se’ns queda una cara.....ens encarem amb l’organització, però no serveix de res....
a nosaltres i altres equips ens diuen que les reclamacions per escrit...
Bé, l’Aida ens baixa cap a casa...l’Ester marxa cap a Mataró amb el cotxe dels RIDICUL EXTREM UEC, l’Aida , Anna i Natàlia, cap al Vallès.....menys la conductora, en 5 minuts..quedem roques....ha sigut un raid dur, cansat, mullat i exigent!!!!
Estem contentes...
Aquí tenim ja el nostre segon Raid….a la comarca del Pallars, a la preciosa Vall de Boí, als Pirineus, i amb els seus desnivells…i com no, la tònica dels últims caps de setmana, les pluges i tempestes…
Arribem divendres nit, portem cosa, però no tant per que es un non-stop, per tant l’endemà dissabte si tot va bé marxarem cap a casa, ens instal·lem al pavelló, aquest cop es una mica més decent...
En aquest raid de Copa Catalana, s’estrenen l’Anna i la Natàlia i l’Ester torna a repetir, una mica per sorpresa, ja que l’Aida està lesionada..., però per això som 5, està clar ;-)
Al breafing ens diuen que han anul·lat els barrancs, per que no ha parat de ploure i van ben carregats d’aigua....llàstima de neoprens altre cop, i bé, pinten pluges per demà, ens mullarem i el temps ha convertit el raid en una Duathlon de muntanya, córrer, bici, córrer, i així successivament durant les 10 hores que durarà...a excepte d’una última escalada “indoor”..
Sopem, marquem els mapes, xerrem amb els altres equips, aquest cop els mapes son molt més humans, podem veure e intuir els camins...però el que es inhumà es el desnivell..., només de mirar el road-book ja se’ns posen els pels de punta, arghhhh...aprox com uns 5000 m.....
L’endemà a les 6 matí sortiran l’Anna i Ester damunt de les bicicletes i evidentment amb les llums posades,...ja que serà negre nit...
Toca diana!!! Amunt!!! Café, torrades, galetes i molta roba al damunt, fa fred i plourà...
Surt tothom amb la bici i els impermeables a sobre, la primera ascensió uns 1200 m/ 24 km, amb 5 balises, l’Aida i Natàlia esperant a les altres...la pluja apreta i apreta, calamarsada, tempesta, cada vegada pitjor....
pobres....patim molt per elles!!!! Quina remullada!!!
Comença arribar els primers equips..xops, xops.. amb símptomes d’hipotèrmia, els corredors no poden parar de tremolar de l’aigua i el fred, mentre les noies tremolen i es sequen ,l’Anna i Natàlia es preparen per sortir a córrer, un bon tram de 12 km amb 1200 m de desnivell, l’Anna ve d’un tram dur i amb fred..., la Natàlia n’és conscient i tira davant.
Trekking preciós..un bosc de fades...i un desnivell de mort!!!! Arriben a dalt prou bé, han marcat totes les balises, i ara toca córrer a mort fins avall, per cert...l’ultima balisa la posen a dalt d’un cim que ens fa grimpar, una mica per roca..mentre les cames ens fan figa!!!! un cop marcat, comencem a córrer a sac... tallant per en mig de la muntanya, sense respectar els camins per guanyar temps...
Arriben extenuades, les companyes assistents, estan amb tot a punt...surten l’Ester i Natàlia, damunt la bici, el tram sembla no gaire complicat...però triguem més del compte, una balisa se’ns resisteix...., finalment, marquem tot.. i no sense abans creuar-nos amb una vaca enorme, que dic una vaca, es un toro !!!!
Surt el pagès cridant: noies!!!! Sortiu, sortiu que el toro us empaitarà.....amb el careto ple de fang i de que passa aquí, sortim cagant llets damunt la bici...., per trobar-nos un port de muntanya de carretera..digne del tour de França,.....puffffffff, arribar a dalt...!!!
L’Aida i Anna, criden de dalt per donar ànims!!!!
Baixem en cotxe totes juntes fins al poble per fer el tram següent, ara continuen l’Anna i Natàlia, altre tram....de bici, bé, un caminet molt xulo, però més dur i llarg del que pensàvem, els 700 m...de desnivell es transformen en uns 1000 i pico segur..., passant a saco amb la bici per els bassals d’aigua que ens arriben per els genolls...de tanta pluja...
arribem al control totes plenes de fang, merda de vaca pallaresa, i ja no sabem que es ben be que....però be, altre cop a canviar-se i vinga, l’Anna i Ester a fer el tram de córrer , el cel es comença a tapar altre cop.....al pavelló patim..., molts equips es perden, es fa de nit, comença a ploure molt fort...
elles arriben, arriba tothom, però no tothom pot fer la escalada.. a les 8,30 del vespra en punt, treuen les cordes....i nosaltres calçades amb els peus de gats, se’ns queda una cara.....ens encarem amb l’organització, però no serveix de res....
a nosaltres i altres equips ens diuen que les reclamacions per escrit...
Bé, l’Aida ens baixa cap a casa...l’Ester marxa cap a Mataró amb el cotxe dels RIDICUL EXTREM UEC, l’Aida , Anna i Natàlia, cap al Vallès.....menys la conductora, en 5 minuts..quedem roques....ha sigut un raid dur, cansat, mullat i exigent!!!!
Estem contentes...
lunes, 19 de mayo de 2008
miércoles, 14 de mayo de 2008
RAID GARRAF 1º COPA CATALANA 2008
25 d’Abril, estem al nostre primer Raid de Copa Catalana 2008……
Enrere han quedat els open, els Wiar, els entrenos...i ara a per les coses serioses,
quins nervis..............
Som l’únic equip íntegra femení, i això ens fa estar en el punt de mira de tots.....jeje....tothom es pregunta i aquestes??? D’on son??? D’on han sortit?? No hi eren pas per aquí l’any passat...
I es que 5 noies carregades com cargols amb tot el material a sobre i tota la escampada que tenim costum de fer, s’ha de notar no?!!!!!
I ara feta aquesta petita introducció.....,
Bé, arribem al fantàstic i luxós pavelló de Sant Joan de Mediona....no esperàvem un 5 stars,
però....ostris, algo una mica digne..com uns lavabos una mica decents, si...siusplau...
però es el que hi ha...fa temps que l’Ajuntament no fa inversió....en fi, millor ni mirar-los.
Descarreguem ( ens porta una estona) ens apalanquem, muntem la cuina, els nostres llitets (avui estrenem matalassos) i a marcar els mapes....
Mare meva quins mapes....una de dos....o aquest es el nivell de Copa Catalana o se’ls hi acabat el tòner al fer les fotocopies....., més aviat creiem que es l’últim...els colors son superpansits..., així que rotuladors en ma , intentem arreglar aquest important tema.
A les 6 matí toca diana, amunt, el raid comença amb una orientació urbana, les nostres nenes van força bé,....arriben i agafen les bicis....primera orientació conflictiva i difícil...aquí..ja no van tant bé, així que degut al retard ens saltem el tram de córrer i directes cap al barranc...
que per cert...ve força de gust per que tot i sent finals d’Abril, fa una calor espantosa...
amb l’arnes col·locat,l’Aida i la Betania marxen correns a fer feina...el sector d’assistència aprofita per dinar estirats a l’herba....
Just després de dinar arriben elles, fresquetes i pudentes.....degut a lo netes que estan les aigües del barranc...., però que hi farem, els raids son així, no podem anar amb miraments...
I ara, l’Ester i Aida, agafen la bici i vinga!!! A per l’altre tram.....
Tram que s’esperava curt...però finalment serà més llarg del que pensàvem...., mentre l’Anna, Natàlia i Betania les esperen, ..quan per fi arriben, fotem tot correns a dins la furgo, no hi ha temps que perdre, ens queden 20 minuts per entrar als patins....i uns quants kilòmetres de carretera..
Fem el rally de la nostra vida, per carreteres tarragonines...plenes de corbes tancades...i arribem 3 minuts abans que tanquin els patins....la Betania i l’Ester...casí en mitjons..i amb els patins a les mans, comença’n el tram abans que no les tallin...
L’Aida , Anna i Natàlia, les esperen al pàrking d’un poble.....les veiem arribar..., glupsss, però no tenien la tarja de balises...les preses..., sort que ho hem marcat a un paper qualsevol i ho donaran per vàlid...
Ara comença l’últim tram d’avui, amb la foscor ja posant-se....l’Aida i Betania s’enfilen a la bici i endavant...
Mentre l’Anna, Ester i Natàlia, marxem al lloc de trobada, al Pavelló de Futbol, per prendre una dutxeta d’allò mes confortable....
Però.....els equips forts que van primers...s’han polit l’aigua calenta...., bé, la dutxa templada-fresqueta ens revifa de nou, marxem al Casal a dormir i preparar sopar a les nostres nenes que aviat han d’arribar...
Elles...arriben directament, a negre nit al Casal....son les tantes....ni dutxa ni res...tal cual a sopar i cap al sac que a les 5 del matí tocant diana..
L’ estratègia ens fa decidir que al matí entrarem directament als segon tram., tot i així ens sap greu no aixecar-nos amb els altres per solidaritat, no tornarà a passar...
Bé, esmorzem com reines, recollim tot i marxem cap a la bici, allà l’Aida i Ester comencen..., diumenge fa força calor, veiem els equips esgotats arribar del tram de córrer....el no dormir, l’esgotament del dia abans, la calor....fa que totes les forces vagin minguant...
Però ara ja estem a la recta final...
Hi ha molt bon ambient i els equips estan força animats!!!
Arriben l’Ester i Aida amb la bici, vinga Betania agafa el relleu i correns cap l’orientació i kayac,
les altres 3 , anem cap al Port de Vilanova, arriben desprès de l’orientació urbana i s’enfilen al kayac, es fan 9 km de kayac al mar.....sense relleu i arriben amb el somriure a la boca, que millor que això , ara totes juntes, les participants i les assistents, som un equip!!! Correm fins a la línea de Meta!!!
Hem acabat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Després d’un dinar d’allò mes cumba i amistós fan l’entrega de premis.
Primeres Fèmines Campiones de Catalunya!!! No ens ho esperàvem!!
Bé , ja hem dit abans que érem les úniques fèmines, però estem contentes, l’hem acabat i estem aquí, el primer equip femení de Copa Catalana de Raids d’Aventura.
Enrere han quedat els open, els Wiar, els entrenos...i ara a per les coses serioses,
quins nervis..............
Som l’únic equip íntegra femení, i això ens fa estar en el punt de mira de tots.....jeje....tothom es pregunta i aquestes??? D’on son??? D’on han sortit?? No hi eren pas per aquí l’any passat...
I es que 5 noies carregades com cargols amb tot el material a sobre i tota la escampada que tenim costum de fer, s’ha de notar no?!!!!!
I ara feta aquesta petita introducció.....,
Bé, arribem al fantàstic i luxós pavelló de Sant Joan de Mediona....no esperàvem un 5 stars,
però....ostris, algo una mica digne..com uns lavabos una mica decents, si...siusplau...
però es el que hi ha...fa temps que l’Ajuntament no fa inversió....en fi, millor ni mirar-los.
Descarreguem ( ens porta una estona) ens apalanquem, muntem la cuina, els nostres llitets (avui estrenem matalassos) i a marcar els mapes....
Mare meva quins mapes....una de dos....o aquest es el nivell de Copa Catalana o se’ls hi acabat el tòner al fer les fotocopies....., més aviat creiem que es l’últim...els colors son superpansits..., així que rotuladors en ma , intentem arreglar aquest important tema.
A les 6 matí toca diana, amunt, el raid comença amb una orientació urbana, les nostres nenes van força bé,....arriben i agafen les bicis....primera orientació conflictiva i difícil...aquí..ja no van tant bé, així que degut al retard ens saltem el tram de córrer i directes cap al barranc...
que per cert...ve força de gust per que tot i sent finals d’Abril, fa una calor espantosa...
amb l’arnes col·locat,l’Aida i la Betania marxen correns a fer feina...el sector d’assistència aprofita per dinar estirats a l’herba....
Just després de dinar arriben elles, fresquetes i pudentes.....degut a lo netes que estan les aigües del barranc...., però que hi farem, els raids son així, no podem anar amb miraments...
I ara, l’Ester i Aida, agafen la bici i vinga!!! A per l’altre tram.....
Tram que s’esperava curt...però finalment serà més llarg del que pensàvem...., mentre l’Anna, Natàlia i Betania les esperen, ..quan per fi arriben, fotem tot correns a dins la furgo, no hi ha temps que perdre, ens queden 20 minuts per entrar als patins....i uns quants kilòmetres de carretera..
Fem el rally de la nostra vida, per carreteres tarragonines...plenes de corbes tancades...i arribem 3 minuts abans que tanquin els patins....la Betania i l’Ester...casí en mitjons..i amb els patins a les mans, comença’n el tram abans que no les tallin...
L’Aida , Anna i Natàlia, les esperen al pàrking d’un poble.....les veiem arribar..., glupsss, però no tenien la tarja de balises...les preses..., sort que ho hem marcat a un paper qualsevol i ho donaran per vàlid...
Ara comença l’últim tram d’avui, amb la foscor ja posant-se....l’Aida i Betania s’enfilen a la bici i endavant...
Mentre l’Anna, Ester i Natàlia, marxem al lloc de trobada, al Pavelló de Futbol, per prendre una dutxeta d’allò mes confortable....
Però.....els equips forts que van primers...s’han polit l’aigua calenta...., bé, la dutxa templada-fresqueta ens revifa de nou, marxem al Casal a dormir i preparar sopar a les nostres nenes que aviat han d’arribar...
Elles...arriben directament, a negre nit al Casal....son les tantes....ni dutxa ni res...tal cual a sopar i cap al sac que a les 5 del matí tocant diana..
L’ estratègia ens fa decidir que al matí entrarem directament als segon tram., tot i així ens sap greu no aixecar-nos amb els altres per solidaritat, no tornarà a passar...
Bé, esmorzem com reines, recollim tot i marxem cap a la bici, allà l’Aida i Ester comencen..., diumenge fa força calor, veiem els equips esgotats arribar del tram de córrer....el no dormir, l’esgotament del dia abans, la calor....fa que totes les forces vagin minguant...
Però ara ja estem a la recta final...
Hi ha molt bon ambient i els equips estan força animats!!!
Arriben l’Ester i Aida amb la bici, vinga Betania agafa el relleu i correns cap l’orientació i kayac,
les altres 3 , anem cap al Port de Vilanova, arriben desprès de l’orientació urbana i s’enfilen al kayac, es fan 9 km de kayac al mar.....sense relleu i arriben amb el somriure a la boca, que millor que això , ara totes juntes, les participants i les assistents, som un equip!!! Correm fins a la línea de Meta!!!
Hem acabat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Després d’un dinar d’allò mes cumba i amistós fan l’entrega de premis.
Primeres Fèmines Campiones de Catalunya!!! No ens ho esperàvem!!
Bé , ja hem dit abans que érem les úniques fèmines, però estem contentes, l’hem acabat i estem aquí, el primer equip femení de Copa Catalana de Raids d’Aventura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)