Raid Ribagorçana, passat per aigua!!!
Aquí tenim ja el nostre segon Raid….a la comarca del Pallars, a la preciosa Vall de Boí, als Pirineus, i amb els seus desnivells…i com no, la tònica dels últims caps de setmana, les pluges i tempestes…
Arribem divendres nit, portem cosa, però no tant per que es un non-stop, per tant l’endemà dissabte si tot va bé marxarem cap a casa, ens instal·lem al pavelló, aquest cop es una mica més decent...
En aquest raid de Copa Catalana, s’estrenen l’Anna i la Natàlia i l’Ester torna a repetir, una mica per sorpresa, ja que l’Aida està lesionada..., però per això som 5, està clar ;-)
Al breafing ens diuen que han anul·lat els barrancs, per que no ha parat de ploure i van ben carregats d’aigua....llàstima de neoprens altre cop, i bé, pinten pluges per demà, ens mullarem i el temps ha convertit el raid en una Duathlon de muntanya, córrer, bici, córrer, i així successivament durant les 10 hores que durarà...a excepte d’una última escalada “indoor”..
Sopem, marquem els mapes, xerrem amb els altres equips, aquest cop els mapes son molt més humans, podem veure e intuir els camins...però el que es inhumà es el desnivell..., només de mirar el road-book ja se’ns posen els pels de punta, arghhhh...aprox com uns 5000 m.....
L’endemà a les 6 matí sortiran l’Anna i Ester damunt de les bicicletes i evidentment amb les llums posades,...ja que serà negre nit...
Toca diana!!! Amunt!!! Café, torrades, galetes i molta roba al damunt, fa fred i plourà...
Surt tothom amb la bici i els impermeables a sobre, la primera ascensió uns 1200 m/ 24 km, amb 5 balises, l’Aida i Natàlia esperant a les altres...la pluja apreta i apreta, calamarsada, tempesta, cada vegada pitjor....
pobres....patim molt per elles!!!! Quina remullada!!!
Comença arribar els primers equips..xops, xops.. amb símptomes d’hipotèrmia, els corredors no poden parar de tremolar de l’aigua i el fred, mentre les noies tremolen i es sequen ,l’Anna i Natàlia es preparen per sortir a córrer, un bon tram de 12 km amb 1200 m de desnivell, l’Anna ve d’un tram dur i amb fred..., la Natàlia n’és conscient i tira davant.
Trekking preciós..un bosc de fades...i un desnivell de mort!!!! Arriben a dalt prou bé, han marcat totes les balises, i ara toca córrer a mort fins avall, per cert...l’ultima balisa la posen a dalt d’un cim que ens fa grimpar, una mica per roca..mentre les cames ens fan figa!!!! un cop marcat, comencem a córrer a sac... tallant per en mig de la muntanya, sense respectar els camins per guanyar temps...
Arriben extenuades, les companyes assistents, estan amb tot a punt...surten l’Ester i Natàlia, damunt la bici, el tram sembla no gaire complicat...però triguem més del compte, una balisa se’ns resisteix...., finalment, marquem tot.. i no sense abans creuar-nos amb una vaca enorme, que dic una vaca, es un toro !!!!
Surt el pagès cridant: noies!!!! Sortiu, sortiu que el toro us empaitarà.....amb el careto ple de fang i de que passa aquí, sortim cagant llets damunt la bici...., per trobar-nos un port de muntanya de carretera..digne del tour de França,.....puffffffff, arribar a dalt...!!!
L’Aida i Anna, criden de dalt per donar ànims!!!!
Baixem en cotxe totes juntes fins al poble per fer el tram següent, ara continuen l’Anna i Natàlia, altre tram....de bici, bé, un caminet molt xulo, però més dur i llarg del que pensàvem, els 700 m...de desnivell es transformen en uns 1000 i pico segur..., passant a saco amb la bici per els bassals d’aigua que ens arriben per els genolls...de tanta pluja...
arribem al control totes plenes de fang, merda de vaca pallaresa, i ja no sabem que es ben be que....però be, altre cop a canviar-se i vinga, l’Anna i Ester a fer el tram de córrer , el cel es comença a tapar altre cop.....al pavelló patim..., molts equips es perden, es fa de nit, comença a ploure molt fort...
elles arriben, arriba tothom, però no tothom pot fer la escalada.. a les 8,30 del vespra en punt, treuen les cordes....i nosaltres calçades amb els peus de gats, se’ns queda una cara.....ens encarem amb l’organització, però no serveix de res....
a nosaltres i altres equips ens diuen que les reclamacions per escrit...
Bé, l’Aida ens baixa cap a casa...l’Ester marxa cap a Mataró amb el cotxe dels RIDICUL EXTREM UEC, l’Aida , Anna i Natàlia, cap al Vallès.....menys la conductora, en 5 minuts..quedem roques....ha sigut un raid dur, cansat, mullat i exigent!!!!
Estem contentes...
Aquí tenim ja el nostre segon Raid….a la comarca del Pallars, a la preciosa Vall de Boí, als Pirineus, i amb els seus desnivells…i com no, la tònica dels últims caps de setmana, les pluges i tempestes…
Arribem divendres nit, portem cosa, però no tant per que es un non-stop, per tant l’endemà dissabte si tot va bé marxarem cap a casa, ens instal·lem al pavelló, aquest cop es una mica més decent...
En aquest raid de Copa Catalana, s’estrenen l’Anna i la Natàlia i l’Ester torna a repetir, una mica per sorpresa, ja que l’Aida està lesionada..., però per això som 5, està clar ;-)
Al breafing ens diuen que han anul·lat els barrancs, per que no ha parat de ploure i van ben carregats d’aigua....llàstima de neoprens altre cop, i bé, pinten pluges per demà, ens mullarem i el temps ha convertit el raid en una Duathlon de muntanya, córrer, bici, córrer, i així successivament durant les 10 hores que durarà...a excepte d’una última escalada “indoor”..
Sopem, marquem els mapes, xerrem amb els altres equips, aquest cop els mapes son molt més humans, podem veure e intuir els camins...però el que es inhumà es el desnivell..., només de mirar el road-book ja se’ns posen els pels de punta, arghhhh...aprox com uns 5000 m.....
L’endemà a les 6 matí sortiran l’Anna i Ester damunt de les bicicletes i evidentment amb les llums posades,...ja que serà negre nit...
Toca diana!!! Amunt!!! Café, torrades, galetes i molta roba al damunt, fa fred i plourà...
Surt tothom amb la bici i els impermeables a sobre, la primera ascensió uns 1200 m/ 24 km, amb 5 balises, l’Aida i Natàlia esperant a les altres...la pluja apreta i apreta, calamarsada, tempesta, cada vegada pitjor....
pobres....patim molt per elles!!!! Quina remullada!!!
Comença arribar els primers equips..xops, xops.. amb símptomes d’hipotèrmia, els corredors no poden parar de tremolar de l’aigua i el fred, mentre les noies tremolen i es sequen ,l’Anna i Natàlia es preparen per sortir a córrer, un bon tram de 12 km amb 1200 m de desnivell, l’Anna ve d’un tram dur i amb fred..., la Natàlia n’és conscient i tira davant.
Trekking preciós..un bosc de fades...i un desnivell de mort!!!! Arriben a dalt prou bé, han marcat totes les balises, i ara toca córrer a mort fins avall, per cert...l’ultima balisa la posen a dalt d’un cim que ens fa grimpar, una mica per roca..mentre les cames ens fan figa!!!! un cop marcat, comencem a córrer a sac... tallant per en mig de la muntanya, sense respectar els camins per guanyar temps...
Arriben extenuades, les companyes assistents, estan amb tot a punt...surten l’Ester i Natàlia, damunt la bici, el tram sembla no gaire complicat...però triguem més del compte, una balisa se’ns resisteix...., finalment, marquem tot.. i no sense abans creuar-nos amb una vaca enorme, que dic una vaca, es un toro !!!!
Surt el pagès cridant: noies!!!! Sortiu, sortiu que el toro us empaitarà.....amb el careto ple de fang i de que passa aquí, sortim cagant llets damunt la bici...., per trobar-nos un port de muntanya de carretera..digne del tour de França,.....puffffffff, arribar a dalt...!!!
L’Aida i Anna, criden de dalt per donar ànims!!!!
Baixem en cotxe totes juntes fins al poble per fer el tram següent, ara continuen l’Anna i Natàlia, altre tram....de bici, bé, un caminet molt xulo, però més dur i llarg del que pensàvem, els 700 m...de desnivell es transformen en uns 1000 i pico segur..., passant a saco amb la bici per els bassals d’aigua que ens arriben per els genolls...de tanta pluja...
arribem al control totes plenes de fang, merda de vaca pallaresa, i ja no sabem que es ben be que....però be, altre cop a canviar-se i vinga, l’Anna i Ester a fer el tram de córrer , el cel es comença a tapar altre cop.....al pavelló patim..., molts equips es perden, es fa de nit, comença a ploure molt fort...
elles arriben, arriba tothom, però no tothom pot fer la escalada.. a les 8,30 del vespra en punt, treuen les cordes....i nosaltres calçades amb els peus de gats, se’ns queda una cara.....ens encarem amb l’organització, però no serveix de res....
a nosaltres i altres equips ens diuen que les reclamacions per escrit...
Bé, l’Aida ens baixa cap a casa...l’Ester marxa cap a Mataró amb el cotxe dels RIDICUL EXTREM UEC, l’Aida , Anna i Natàlia, cap al Vallès.....menys la conductora, en 5 minuts..quedem roques....ha sigut un raid dur, cansat, mullat i exigent!!!!
Estem contentes...
